



El passat mes d’agost vam tenir l’alegria de rebre per primera vegada el batle del poble amb el qual estem agermenats desde fa tres anys, Tenado. Fa tres anys que, any rera any, expedicions de poblers i pobleres anem a visitar Burkina Faso, país meravellós, amb tantes riqueses culturals, artesanals, amb valors tan ancestrals de respecte i humildad, en definitiva, lloc del qual un no torna mai indiferent i s’omple d’aquelles coses que de vegades aquí li creen un buit existencial.
Cada any el batle ens reb a casa seva i tot el poble de Tenado ens acull amb els braços oberts. Enguany vam poder intercanviar els rols i entrar en un intercanvi real, per què ell també es pogués apropar de la realitat poblera, entendre un poc millor el nostre món que ens envolta. Va ser difícil poder igualar l’acollida que ens fan. No va venir la banda de música, ni tots els habitants de Sa Pobla a rebrer-lo, però ho vam fer de la forma que sabem fer nosaltres i vam organitzar moltes acticvitats i sortides. L’Ajuntament de Sa Pobla el va rebre a la sala de plens on van intercanviar idees, va fer una visita dels diferents serveis municipals: biblioteca, Pac, policía, poliesportiu… Va ser una visita molt fructífera ja que a cada indret el batle va fer moltes preguntes sobre el funcionament, el finançament… per tal d’entendre millor la nostra societat de benestar i perquè no, d’exportar algunes idees allà.
El batle també va participar a les activitats d’estiu de Pa i Mel, amb els infants que havien treballat durant l’estiu sobre Burkina Faso, que el van bombardejar de preguntes sobre el país. Va ser un intercanvi de dues hores molt enriquidor. El batle els va demanar si després de tot el què havien après durant aquests mesos i malgrat que no hi hagués moltes de les coses que els infants demanaven (piscines, vaters, aigua corrent, Pa i mel…) tenien ganes de visitar Burkina, i un gran “SI” va inundar la sala. El batle va sortir molt emocionat i content d’aquesta trobada.
També vam aprofitar la seva vinguda per trobar-nos amb el Fons Mallorqui de Solidaritat, que financia molts dels projectes que desenvolupem allà, amb qui vam poder intercanviar impressions i parlar de projectes futurs.
I per acabar, els sopars, dinars, festetes i bon homors amb l’equip de Pa i Mel i la junta directiva no van faltar
El més impactant segons ell va esser:
-l’immensitat de la mar, a Burkina no n’hi ha,
- la modernitat (parking soterrats, Mc auto (del Mc donalds), recollida de fems, grans superficies, explotació agrícola mecanitzada (que una sola màquina tregui, trii, netejai i envasi la patata), la remadaria porcina industrialitzada (inseminació artificial, selección de races, alimentació mecánica …)
- lo molt organitzada que està la nostra societat: la O.R.A, el fet de que tot funcioni a partir d’horaris, els mitjans de transport públic, fer la coa, l’ús generalitzat de l’agenda…
- la relació respectuosa de l’autoritat (policía…) cap als ciutadans.
En conclusió, va ser una experiència molt enriquidora que esperem que es pugui repetir.